Relat d’una trajectòria personal

LA LLUITA

Jessica Redondo

Avui dia 4 d’abril, es el dia més esperat de la meva trajectòria per ITA.

Després de 6 anys d’ingressos puc dir que estic recuperada i sóc molt feliç de fer-ho.  Mai em podia imaginar que arribaria aquest moment.

He viscut moltes etapes durant la malaltia. La pitjor de totes veure passar la vida al meu voltant,  quedar-te estancada i veure com passen els anys.

Ara després de 10 anys,  sóc una noia de 25 anys amb una vida per davant. Em sento plena de vida i amb ganes de viure. El menjar per mi és indiferent no hi penso, menjo sense la necessitat de controlar ni pensar el que menjo. Es una cosa que no em preocupa en el meu dia a dia.

Avui dia treballo en Women Secret amb un contracte fixe i visc a Barcelona amb la meva germana i dos companyes més. Faig el meu dia a dia, no tot es de color de rosa quan ens recuperem pensem que el problema nomes era el menjar, però no es així. Tots tenim coses bones i dolentes en la nostra vida però son coses normals que es poden superar.

No em cansaré de dir que la millor via era la recuperació. Jo era una de les persones que no volia en sortir-se no veia la possibilitat d’una vida sense control però SI ES POT.

La meva trajectòria per pisos va ser la millor opció en la meva recuperació. Allà vaig poder veure que podia fer una vida cada vegada més normal, amb les meves dificultats però amb ajuda les vaig poder superar. Per això va ser una de les millors coses perquè vivia el dia a dia amb ajuda diària i gràcies això vaig poder anar creixent fins que quan vaig acabar de créixer em van deixar anar. Sóc una noia diferent amb eines per poder viure una vida independent. Considero que he recuperat la meva essència i ha tornat a ressorgir la Jessica que feia anys que no sortia.

Tinc una família increïble i unes amistats al·lucinants però tot això ho vaig deixar de costat per centrar-me en mi i en el meu control. Sort que avui dia gràcies a ells he tornat a ser jo i els tinc al costat recolzant-me en tot moment. A la persona que he recuperat i estic molt orgullosa és a la meva germana, ella es va apartar de tot el que va passar ja que no podia suportar la impotència de veurem així i que no reaccionés. Avui dia vivim juntes i per mi es essencial en el meu dia a dia sense ella no seria igual.

Als meus pares els hi haig d’agrair tot el que han posat de la seva part. Sense ells avui no estaria davant de vosaltres parlant de la meva recuperació i actual vida. Vam fer tot el possible perquè em recuperes i fos una noia amb una vida pròpia.

Per acabar haig d’agrair a tot l’equip d’ITA la confiança que han aportat en mi i en la meva recuperació.  Sobretot a en Marc per la paciència i el recolzament en tot moment. Gracies per ser com ets i fer que tornes a ser jo. M’agradaria poder ajudar a totes les noies que estan patint la malaltia i els seus dies son molt difícils. Mai deixeu de lluitar tot i que la llum estigui molt lluny al final la trobem i ens sentim orgulloses de nosaltres mateixes de haver poder arribat i veure-la de nou.

SOU FORTES ! Mai us rendiu tot i que vegeu que es impossible, val la pena viure una vida normal i valorar tot el que ens envolta.

Jessica Redondo Moreno

4 d’abril 2016.

Anuncios